Kurumasan - Carpe Diem

La Gestación de la gata - La gestació de la gata

2009-11-23T05:48:07+00:00

(Tengo mis anotaciones en catalán, en breve las postearé en castellano)

La gestació de les gates perses dura 64 dies, sent normal que vagi dels 63 fins als 67 dies. D’aquí l’ importància del nombre de dies de còpula, com no sabrem del cert quin dels tres dies va quedar fecundada, el dia 64 ballarà entre tres dies.

• Com poder saber si està gestant?

• Doncs el primer símptoma evident és que els mugrons li comencen a créixer a partir dels 13-18 dies de la còpula. Es fan més grans d’una forma evident i adquireixen un to rosat més pujat.

• Si creiem que aquest canvi s’ha produït podem portar a la nostra gata al veterinari i per palpació podrà deduir si hi ha fetus desenvolupant-se o no. Personalment prefereixo no tocar-les de cap manera donat que hi ha un risc de despreniment del fetus i en conseqüència la pèrdua del cadell.

• Cap al dia 28-30 podem fer-li una ecografia. Allà podrem determinar sense dubtes si hi ha vida a la panxa de la nostra gata.

• Passats aquest dies és millor no tornar a fer res fins al dia 50. Els ossos dels cadells es desenvolupen a partir del dia 40 més o menys, així a partir del 50 podem fer una radiografia a on sense cap mena de dubte veurem el nombre de gats que porta, la qual cosa ens serà molt útil a la hora del part. Personalment és el que vaig fer servir. Vaig fer una radiografia el dia 61 per evitar que la radiació pogués afectar el desenvolupament dels gats. Us recomano que si voleu fer servir la radiografia ho feu com més avançat l’embaràs millor i a pocs dies del part. A 3, 4 o 5 dies vista els fetus ja estan totalment desenvolupats i no ho haurà cap dubte del nombre de gatets que duu la mare a la panxa, serà qüestió de comptar columnes vertebrals i així no fallarem :)

Cópula en los gatos - La còpula dels nostres gats

2009-03-10T21:10:04+00:00

(Tengo mis anotaciones en catalán, en breve las postearé en castellano)

Abans de creuar a la nostra gata hem de tenir en compte que:

• La gata ha de tenir més d’un any de vida. Encara que són fèrtils abans de l’any i tot i que sabem que la natura és molt sabia, hem de pensar que és millor que deixem que es desenvolupi plenament i no que gasti les seves energies en tenir descendència. Així una gata de més de 14 mesos ja té una bona edat.

• Tenir totes les vacunes de la gata al dia. Com l’aparellament ha de ser una cosa rumiada, si la nostra gata és jove haurà de tenir totes les vacunes que li calen i si ja és una gata adulta hem de pensar en revacunar-la un parell de mesos abans de l’aparellament per tal que li doni temps a crear els anticossos necessaris per combatre les malalties i que alhora sigui capaç de passa’ls-hi als cadells gràcies al calostre que mamaran en les primeres hores de vida.

• Les desparasitacions internes i externes ja hauran d’estar fetes. Un cop tenim una gata gestant no podem sotmetre-la a cap mena de tractament.

• Tenim uns gats sans i robustos. No estarem passant malalties congènites gratuïtament de generació en generació. Evitar rinotraqueitis, leucèmies, pkd’...

• Ser plenament conscients de la nostra decisió. No ha de ser un caprici ni una decisió presa a la valenta. Hem de pensar que haurem de tenir cura d’una gata prenyada durant quasi 70 dies, haurem de procurar un bon lloc pel part i estar disposats a fer front als possibles problemes que puguin sorgir, tenir cura dels cadells i la mare durant tres mesos i mig després del part i finalment (és la pregunta que ens hauríem de fer a l’inici) què en farem dels cadells un cop siguin éssers autònoms.

Tenint clars aquests punts us exposo quins passos vàrem seguir per tenir una còpula exitosa:

En el nostre cas tenim el mascle i la femella a la mateixa casa i per evitar embarassos no desitjats viuen separats. Sempre és millor que sigui la femella la que entri al territori del mascle, en aquests casos el mascle estarà content de que a l’espai que té determinat com el seu territori hi entri una femella en zel, ja sabem que els mascles no tenen quasi mai un no, a més es veurà amb més confiança. Si fos a l’inrevés la femella sentiria que el mascle està envaint el seu territori i el mascle estaria indecís i segurament acabaria en una bona esbatussada. Així doncs:

• La femella ha d’anar al territori del mascle.

Els perses són uns gats delicats, sempre faig la broma de dir que són borbònics, per culpa dels aparellaments que s’han hagut de fer per aconseguir l’estàndard de persa que hi ha avui dia. Per això, com ja sé com i quan vull aparellar els meus gats, durant un mes abans de la còpula dono més menjar i vitamines tant al mascle com a la femella. A part del seu pinso normal (Persian30/Sensible33) els deixo a la seva disposició pinso per a cadells que és força més nutritiu (Kitten34). Alhora a la femella li dono un cop cada dos o tres dies una barreja al 50% de Hills A/D (una pasta per animals convalescents hipernutritiu, de fet poden passar només menjant una mica d’això) i de pinso de cadell remullat amb aigua. Passat pel turmix queda una pasta semi-líquida. Els en dono una xeringa d’uns 5ml. No patiu si el vostre gat/a és llepafils, ja que és una barreja que els encanta. Així doncs:

• Vacunes al dia i gats ben nodrits per augmentar les possibilitats d’èxit.

Finalment la nostra gata es posa en zel. Abans de posar-la amb el mascle hem d’estar segurs que ho està i mirar de posar-la quan estigui una mica a to. Vaja que els dies de més intensitat els passi quan estigui amb el mascle, així evitarem rebutjos, baralles i a més les opcions d’ èxit augmentaran.
Quan veiem que ja és el moment, no està de més tallar tots els pels que rodegen l’aparell reproductor de la gata (com deia un nebodet, el fiu-fiu) amb unes tisores de punta plana o bé amb una màquina elèctrica per tallar el cabell. I sobretot, tallar les ungles de totes les potes, tant del gat com de la gata (existeixen uns estris especials per aquesta tasca, que podreu trobar al veterinari o botiga especialitzada). Així:

• Abans de creuar-los comprovem que la gata està en zel, depilem la zona genital de la femella i pq no del mascle i els tallem les ungles.

La primera trobada. No us espanteu. Encara que la gata estigui cridant allò de “Quiero un hombre y lo quiero ahora!!!” els primers moments poden ser violents. S’han de conèixer, els gats com les persones tenen el seu caràcter, hi ha gats mascles que volen un “aquí te pillo aquí te mato”, d’altres molt dolços que intenten lligar-se a la gata i termes mitjos, així que depenent dels casos les coses poden anar: a)Bé b)Malament

a)Uns quants esbufecs, miols, alguna pota llençada a l’aire o no, són normals, heu d’estar allà presents tant de temps com pugueu per veure que tot vagi bé. Si veieu que les coses no van a més i que es respira tranquil•litat deixeu-los sols, però sempre amb una orella posada. Jo els deixo uns tres dies junts. Si les coses van bé el mascle puja sobre la femella la agafa pel coll amb les dents i consuma l’acte molt ràpidament. Després de la còpula la femella sol cridar fort i pot ser que rebutgi al mascle durant un temps fins que estigui a punt per poder ser muntada de nou. Així estaran els tres dies o fins que la femella ja no estigui receptiva i digui prou. Evidentment si han d’estar dies junts, han de tenir accés a l’aigua, menjar i w.c.

b)Si la gata està permanentment a la defensiva, si no dona en cap moment l’esquena al mascle, si bufa i miola fort, si actua com si hagués perdut el zel completament, les coses no van bé.

Jo m’he hagut de trobar en aquesta situació tres cops. I quan la femella diu NO, vol dir no. Com sempre la femella ha d’estar d’acord amb el mascle i si pensa que aquell no li escau no hi ha res a fer, bé sí, canviar de mascle. He sentit de força casos en que la femella de gat persa ha fet tota una demostració de força, baralles incloses per tal de no acceptar a un mascle en concret. Aquí a casa les baralles van ser espectaculars, la femella que rebutja al mascle i el mascle rebutjat que està ferit en l’orgull i vol sortir-se amb la seva peti qui peti, fan una barreja explosiva. Aquí vindrà bé haver tallat les ungles. No dubteu a separar-los ràpidament si es barallen fort.
Si voleu els podeu separar i ajuntar a l’endemà, però si hi tornen oblideu-vos de la còpula.

Així:

• Si tot va bé. Els deixem uns tres dies. Deixar-los més dies faria que després haguéssim d’estar pendents massa dies de si ens hem passat de comptes o no pel part.

• Si es barallen molt fort i la femella té un posat agressiu permanent oblideu-vos del tema i canvieu de mascle.

Esterilización de tu gato o gata - Esterilització del teu gat o gata

2009-10-16T19:03:13+00:00

(Tengo mis anotaciones en catalán, en breve postearé el castellano)

(Informació extreta de la web de la Protectora de Mataró)

En les gates:• Encara que el zel en les gates és molt variable, el que sí està clar és que dóna problemes en el 95% dels casos degut als miols. Amb l’esterilització se soluciona l’angoixa de la gata i el patiment del propietari per no deixar dormir els veïns.

• Esterilitzant les gates abans del primer any, reduïm la incidència de tumors mamaris i desapareix el risc de malalties en matriu i ovaris.

• Per un altre costat, pensem que la gestació en una gata és de 2 mesos. Per tant, una gata pot tenir perfectament tres gatades en un any. Si comptem que el nombre de gatets que pareixen està entre tres i cinc, d’un any per l’altre haurem passat de tenir una gata a tenir una gata i 12 gatets, la meitat dels quals seran femelles que a l’any ja podran criar... El creixement, com veiem, és exponencial.

En els gats:• El gat mascle és un animal molt territorial que marca el seu terreny amb l’orina, deixant la seva olor en els llocs que considera estratègics per demostrar a possibles intrusos on viu. Aquest comportament arriba a partir dels 8 mesos, més o menys, que és quan es fa adult. Aquesta orina té una olor molt forta que deixa impregnada tota la casa.

• Quan és època de zel en les gates, els mascles que tenen accés a l’exterior s’escapen per anar a buscar-les i es barallen amb altres gats per tal d’aconseguir una femella. Cal dir que alguns dels virus més agressius dels gats es transmeten per contacte saliva - sang (és a dir, per una mossegada) o per contacte sang - sang (en una baralla). Per tant, esterilitzant el nostre gat evitarem el contagi de certes malalties.

La intervenció quirúrgica:
L’extirpació d’ovaris i matriu (ovariohisterectomia) és la intervenció que es practica en femelles, mentre que en els mascles és la castració, que consisteix en l’extirpació dels testicles. En mascles, però, hi ha una altra cirurgia, la vasectomia, on només es talla un trocet de conducte espermàtic. En aquest cas, desapareixen tots els avantatges abans comentats perquè l’animal segueix conservant l’instint sexual. La cirurgia en el mascle (tan castració com vasectomia) és de curta durada. L’animal rep poca anestèsia i això fa que la recuperació sigui força ràpida. Passen un dia endormiscats i a l’endemà ja casi estan perfectes. En canvi, el cas de les femelles és més delicat perquè s’ha d’obrir la panxa. La recuperació és una mica més lenta i passen ensopides dos o tres dies. El període de cicatrització de les ferides va d’una setmana a deu dies i requereix l’administració d’un antibiòtic, així com evitar que l’animal es llepi o es rasqui la ferida, ja que es podria treure els punts abans d’hora i causar alguna complicació.

Per tots aquests motius, quan operem el nostre animal hem d’intentar estar per ell els primers dos o tres dies i ser constants en l’administració de l’antibiòtic dos cops al dia durant una setmana. Un cop passat aquest temps, es treuen els punts i tot torna a la normalitat. Leonor Vila Veterinària – SPAM

(Informació extreta de la web de la Protectora de Mataró)

El Celo en los gatos - El zel dels gats

2009-02-23T03:42:15+00:00

VERSIÓN EN CASTELLANO

Si tenéis una gatita en casa no deberéis esperar mucho para ver y sentir los síntomas del celo. Normalmente hacia los 8 meses de edad ya podremos notar que nuestra gata está entrando en celo (puede ser antes o después dependiendo de la raza. Los Persas son un poco más lentos ya que tardan un poco más en adquirir su medida definitiva de gato adulto), normalmente este primer celo no tiene nada que ver con los que tendrá cuando sea madura, pero si no vais con cuidado y vive con, o tiene acceso a, un gato macho, podréis tener fácilmente un embarazo no deseado. Cuando es un cachorro puede que no presente todos los síntomas de un celo, no dure mucho o quizá apenas os deis cuenta, por eso, tenéis que ir con cuidado

• Como sabremos que es un celo?

Pues bien, progresivamente y tal como se vaya acercando el período de más receptividad, nuestra gata pasa de actuar normalmente, a pedir más atención por nuestra parte, está más afectuosa y maúlla de vez en cuando; van pasando los días y llega un punto en que pide una atención permanente, se frota con todo lo que encuentra, maúlla fuerte para atraer la atención de algún macho y se contornea y rueda por el suelo. Si la tocamos la excitamos aún más, entonces bajará sus patas delanteras, levantará el trasero y apartará la cola (posición de cópula) haciendo un movimiento repetitivo con las patitas traseras.

Realmente si no maúlla mucho y nos deja dormir, la reacción que tienen cuando están en celo a mi me parece muy divertida por lo desesperadas que se ven, si pudieran gritarían: “Quiero un machoooo!!! Y lo quiero yaaaa” ;)

IMPORTANTE: Puede ocurrir que vuestra gata cuando está en celo marque con orina como lo hacen los machos, también es posible que orinen en algún rincón fuera de su caja de arena y no es raro que podamos encontrar defecaciones fuera de lugar. Cuando tenemos alguna gata que actúa así nos parece que es muy raro ya que es una cosa que no se suele comentar, pero es un comportamiento estadísticamente “habitual”.

Si no la cubre ningún macho los síntomas iran disminuyendo hasta volver a la normalidad progresivamente. Si lo que queréis es que esté tranquila, no la mareéis ni toquéis mucho, así no estará tan excitada.

Las gatas ovulan por inducción, o sea, que si no se la estimula por la penetración de un macho, no ovulará y su celo seguirá el período habitual.

En las gatas de la calle su celo va ligado a las horas de luz, foto período. En la época del año en que tenemos más horas de sol, es cuando más receptivas están y cuando tienen más celos. Las gatas de interior evidentemente se rigen por lo mismo pero con la luz artificial de los pisos y la calefacción/aire acondicionado pueden ir teniendo celos fuera de época.

Si no queréis sufrir lo que para algunos son molestias insufribles y tenéis claro que no queréis hacer criar a vuestra gata, tendréis que pensar en la esterilización. Así cuando vuestra gata tenga un año o año y medio, id al veterinario y comentadle el tema.

--------------------------------------------

VERSIÓ EN CATALÀ

Si teniu una gateta a casa no haureu d’esperar gaire a veure i sentir els símptomes del zel. Normalment cap als vuit mesos d’edat ja podrem notar que la nostra gata està entrant en zel (pot ser abans o més tard depenent de la raça. Els perses són una mica més lents, ja que també triguen una mica més en adquirir la seva mida definitiva de gat adult), si bé sovint aquest primer zel no te res a veure amb els que vindran un cop sigui més madura, si no pareu compte i viu amb o te accés a un gat mascle, podeu tenir fàcilment un embaràs no desitjat. Quan és un cadell pot ser que no presenti tots els símptomes o no durin el que han de durar, per això heu d’estar atents.

• Com sabrem què és un zel?

Doncs bé, progressivament i tal com es va acostant el període de més receptivitat, la nostra gata passa d’actuar normalment, a demanar més atenció per part nostre, està més afectuosa i fa algun miol; quan passen els dies arriba un punt en que demana una “atenció” permanent, es frega amb tot allò que troba, miola fort per cridar l’atenció d’ algun mascle i es contorneja per terra panxa amunt. Si la toquem la excitem encara més, aleshores aixecarà i apartarà la cua cap a un costat i farà un moviment repetitiu amb les potes del darrere, aixecant-les i baixant-les i anirà fent miols.

Realment si no miola molt i ens deixa dormir, la reacció que tenen quan estan el zel a mi em resulta força divertida per lo desesperades que es veuen, si poguessin cridarien: “Vull un mascleeeee!!! I el vull jaaa!” :)

Si no la cobreix cap mascle els símptomes aniran disminuint fins tornar a la normalitat. Si el que voleu es que estigui més tranquil•la no la remeneu massa i així no estarà tan excitada.

Les gates ovulen per inducció, és a dir, que si no és estimulada per la penetració d’un mascle o la penetració d’un objecte que la estimuli, no deixarà anar els òvuls.

En les gates de carrer el seu zel va lligat amb les hores de llum del dia, a l’època de l’any en que tenim més hores de sol és quan més receptives estan i quan tenen més zels. Les gates d’interior evidentment és regeixen pel mateix, però amb la llum artificial dels pisos i la calefacció poden anar tenint zels fora d’època tot i que sempre en seran menys.

Si no voleu patir el que per a alguns són molèsties i teniu clar que no voleu fer criar la vostra gata haureu de pensar en la esterilització. Així, quan la vostra gata tingui un any o un any i mig, aneu al veterinari i comenteu-li el tema.

Cría del gato Persa: Introducción / Cría del gat Persa: Introducció

2009-12-04T19:12:25+00:00

VERSIÓN EN CASTELLANO

Soy un amante de los animales que durante mucho tiempo ha perseguido el hecho de poder disfrutar de la gestación, el parto y la cría de mis gatas persas. Por fin el pasado mes de Octubre del 2005 pudimos convertir ese sueño realidad. Ahora estamos disfrutando de la evolución del cachorro y de su madre.

Imagino que a muchos de vosotros os debe pasar como a mí en el inicio de esta aventura, es decir, que topais con una falta de información muy grande. Pudiendo utilizar el gran milagro de Internet quise descubrir hasta la última cosa que pudiera necesitar, pero me encontré con que la misma información estaba repetida en muchas webs (la gente tiene pocas ganas de trabajar y lo más fácil es copiar y pegar aquello que interesa) en otros casos la información era demasiado técnica, poco actualizada e incluso aberrante.

A continuación os pongo unos puntos muy IMPORTANTES si queréis usar la información de este blog, son:

• He querido llenar unos vacíos de información en la red, explicando aquello que he vivido PERSONALMENTE, es decir que son puntos de vista subjetivos donde explico mis vivencias. Si ha hecho falta he puesto resúmenes de información y la fuente de donde la he sacado.

• No soy ningún profesional que se dedique a la veterinaria y no tengo más conocimiento en este ámbito que el que pueda dar la experiencia. Cuando en términos de salud no sepamos qué le pasa a nuestro gato, NO DUDEIS en ir o llamar a vuestro veterinario y NO perdáis el tiempo buscando soluciones milagrosas de “curanderos” por Internet.

• En casa tenemos 5 gatos, todos de raza PERSA. Lo digo porque los datos referentes a gestación y los datos del número de cachorros, carácter, alimentación, etc, varían respecto a las de otras razas. Nuestros gatos no salen de casa, bueno salen a la terraza pero no tienen contacto con otros gatos, así, de momento obviaré las enfermedades relacionadas con dichos contactos.

• Por tanto lo que hay en éste blog podéis enfocarlo como un diario personal o un blog donde he ido poniendo información útil para mi y espero que para algunos de vosotros.

-------------------------------------

VERSIÓ EN CATALÀ

Sóc un amant dels animals que durant un temps llarg ha perseguit el fet de poder viure i veure parir a una de les meves gates perses. Per fi, el passat mes d’Octubre de 2005 vaig veure aquest somni fet realitat. Ara estem gaudint seguint l’evolució del cadell que va néixer i la seva mare.

Imagino que força gent us deveu trobar com jo a l’inici d’aquesta aventura, és a dir, amb una manca d’informació força gran. Tenint a l’abast el gran miracle d’internet vaig voler saber fins l’última cosa que em pogués fer falta i vaig trobar-me que la majoria d’informació estava repetida en moltes webs (la gent té poques ganes de fer feina i el més fàcil és copiar allò que li interessa), en d’altres era massa tècnica o escassa o poc actualitzada o fins i tot aberrant.

Uns punts IMPORTANTS si voleu fer servir l’ informació d’aquesta web:

• He volgut omplir uns buits d’informació a la xarxa explicant el que he viscut PERSONALMENT, és a dir són punts de vista subjectius on explico les meves vivències. Si ha calgut he ficat un resum d’informació i la font de les dades que he trobat per internet que han resultat ser interessants.

• No sóc cap professional que es dediqui a la veterinària i no tinc més coneixement en aquest àmbit dels que et pugui donar l’experiència. Quan en termes de salut no sapiguem què li passa al nostre gat, NO DUBTEU en anar o trucar al vostre veterinari i NO perdeu el temps buscant solucions miraculoses de “curanderos” per internet.

• A casa tenim 5 gats, tots ells de raça PERSA. Ho dic per que les dates referents a gestació i dades del nombre de cadells, caràcter, alimentació, etc, varien respecte a les d’altres races de gats. Els nostres gats no surten de casa, bé surten a la terrassa però no tenen contacte amb d’altres gats, així doncs obviaré els fets de les malalties que poden contraure estant en contacte amb els gats de carrer.

• Per tant, el que hi ha aquesta plana ho podeu enfocar veient-ho com un diari personal o un blog a on he anat posant informació simple i útil per a mi i espero que per a alguns de vosaltres.

Te gusta el café?

2007-11-06T06:49:48+00:00

A mi me gusta mucho aunque tengo que reconocer que me pone como una moto, la cafeína me afecta un montón y me deja la barriga un poco tocada, pero aún así me chifla el café, su aroma, su sabor y por lo social que resulta. No os sabe mal un café tomado a solas?

Yo voy a empezar a practicar para servir en casa cafés así a mis amigos/as:

Cassini, otra maravilla

2007-11-06T06:49:47+00:00

El 1 de Julio de 2004, la sonda Cassini-Huygens puso en marcha su motor principal para reducir su velocidad, dejando que la gravedad de Saturno la capturara y entrara en su órbita.

La sonda inició una misión que durará cuatro años de exploración de Saturno, sus increíbles anillos, sus lunas misteriosas y su complejo entorno magnético.

Durante su misión Cassini completará 74 órbitas alrededor de Saturno, 44 acercamientos a Titan y numerosos acercamientos a sus otras lunas heladas.

De momento nos sirve para que podamos disfrutar de imágenes como éstas: (no son montajes, es un ojo que los científicos han puesto ahí, una vez más, increíble!)

Más info en:http://saturn.jpl.nasa.gov/home/index.cfm

La huella en Titán

2007-11-06T06:49:47+00:00

Eso es lo que hizo hace un año la sonda Huygens que fue enviada al mayor de los satélites de Saturno, dejar nuestra huella en otro punto de nuestro sistema solar.

Hace un año el 14 de enero de 2005, la sonda Huygens de la Agencia Espacial Europea (ESA) alcanzó la capa superior de la atmósfera de Titán y aterrizó en la superficie después de 2 horas y 28 minutos.

Como parte de la misión de NASA/ESA/ASI en Saturno y sus lunas, la sonda Huygens fue enviada para explorar Titán, la luna más grande de Saturno.

La química orgánica de Titán puede ser como el de la tierra primitiva hace alrededor 4000 millones de años y puede traer pistas sobre cómo la vida comenzó en nuestro planeta.

La misión Huygens ha sido fruto de una ingeniería excepcional, un éxito científico y una de las misiones de espacio más complejas hasta la fecha.

El aterrizaje en la superficie del Titán marcó el punto más lejano en que una nave espacial artificial ha aterrizado con éxito lejos de la tierra.

Las imágenes claras de la superficie de Titán fueron obtenidas debajo de una altitud de 40 kilómetros - revelando un mundo extraordinario que se asemejó a la tierra en muchos respectos, especialmente en meteorología, geomorfología y actividad fluvial-

Titán es un lugar prometedor para observar las moléculas que pudieron haber sido los precursores de la vida en la tierra.

Alrededor de 260 científicos y hasta 10.000 ingenieros y otros profesionales de 19 países superaron las diferencias interculturales y multidisciplinarias para alcanzar una cooperación asombrosa.

Info en: http://saturn.jpl.nasa.gov/home/index.cfm

Los Lunnis dan una lección de normalidad

2007-11-06T06:49:47+00:00

Hasta los muñecos tienen más neuronas que algunos, y además las saben usar.

La tarea educativa y de concienciación que lleva a cabo el programa de TVE – La2 “Los Lunnis” dirigido a los telespectadores infantiles ha iniciado una labor muy importante, pionera en el Estado español, ya que empieza por dar a conocer a los más pequeños, entre 3 y 7 años, que existen otros modelos de matrimonios. El programa titulado “Bodas diferentes” ha expuesto cómo se casa una pareja mixta, otra que lo hace por un ritual ancestral y una boda de dos hombres en un ayuntamiento. El objetivo es la recepción del mundo adulto por parte de los que todavía no lo son. “Los Lunnis” se emite de 07:30 a 09:30 h. y de 17:30 a 19:00 h.

Notícia de: http://www.gaybarcelona.net

Pero esto que es?

2007-11-06T06:48:42+00:00

Como le decía a Jp un blogger de estas lares, me parieron ayer en esto del Blog y por lo tanto soy todo inocencia. Quisiera con vuestra ayuda perder un poco de esta aura de bebé y que los que teneis más experiencia me hagais ver la realidad de la vida ;)

Las preguntas en cuestión:

-Es normal coger imágenes de otros Blogs para ir rellenando el tuyo propio?

-Os lo han hecho también con el texto? es decir habeis descubierto alguna vez leyendo un blog por casualidad que un párrafo o trozo de texto os suena, pero muy mucho?

No me gusta ir haciendo el primo por el mundo y tampoco por la red. Si ésta es la realidad que rige a los Blogs, me parece que como hace bien poco que me han parido quizá me gire y coja el camino de vuelta al útero.

Vosotros/as direis.