(Tengo mis anotaciones en catalán, en breve las postearé en castellano)
Abans de creuar a la nostra gata hem de tenir en compte que:
• La gata ha de tenir més d’un any de vida. Encara que són fèrtils abans de l’any i tot i que sabem que la natura és molt sabia, hem de pensar que és millor que deixem que es desenvolupi plenament i no que gasti les seves energies en tenir descendència. Així una gata de més de 14 mesos ja té una bona edat.
• Tenir totes les vacunes de la gata al dia. Com l’aparellament ha de ser una cosa rumiada, si la nostra gata és jove haurà de tenir totes les vacunes que li calen i si ja és una gata adulta hem de pensar en revacunar-la un parell de mesos abans de l’aparellament per tal que li doni temps a crear els anticossos necessaris per combatre les malalties i que alhora sigui capaç de passa’ls-hi als cadells gràcies al calostre que mamaran en les primeres hores de vida.
• Les desparasitacions internes i externes ja hauran d’estar fetes. Un cop tenim una gata gestant no podem sotmetre-la a cap mena de tractament.
• Tenim uns gats sans i robustos. No estarem passant malalties congènites gratuïtament de generació en generació. Evitar rinotraqueitis, leucèmies, pkd’...
• Ser plenament conscients de la nostra decisió. No ha de ser un caprici ni una decisió presa a la valenta. Hem de pensar que haurem de tenir cura d’una gata prenyada durant quasi 70 dies, haurem de procurar un bon lloc pel part i estar disposats a fer front als possibles problemes que puguin sorgir, tenir cura dels cadells i la mare durant tres mesos i mig després del part i finalment (és la pregunta que ens hauríem de fer a l’inici) què en farem dels cadells un cop siguin éssers autònoms.
Tenint clars aquests punts us exposo quins passos vàrem seguir per tenir una còpula exitosa:
En el nostre cas tenim el mascle i la femella a la mateixa casa i per evitar embarassos no desitjats viuen separats. Sempre és millor que sigui la femella la que entri al territori del mascle, en aquests casos el mascle estarà content de que a l’espai que té determinat com el seu territori hi entri una femella en zel, ja sabem que els mascles no tenen quasi mai un no, a més es veurà amb més confiança. Si fos a l’inrevés la femella sentiria que el mascle està envaint el seu territori i el mascle estaria indecís i segurament acabaria en una bona esbatussada. Així doncs:
• La femella ha d’anar al territori del mascle.
Els perses són uns gats delicats, sempre faig la broma de dir que són borbònics, per culpa dels aparellaments que s’han hagut de fer per aconseguir l’estàndard de persa que hi ha avui dia. Per això, com ja sé com i quan vull aparellar els meus gats, durant un mes abans de la còpula dono més menjar i vitamines tant al mascle com a la femella. A part del seu pinso normal (Persian30/Sensible33) els deixo a la seva disposició pinso per a cadells que és força més nutritiu (Kitten34). Alhora a la femella li dono un cop cada dos o tres dies una barreja al 50% de Hills A/D (una pasta per animals convalescents hipernutritiu, de fet poden passar només menjant una mica d’això) i de pinso de cadell remullat amb aigua. Passat pel turmix queda una pasta semi-líquida. Els en dono una xeringa d’uns 5ml. No patiu si el vostre gat/a és llepafils, ja que és una barreja que els encanta. Així doncs:
• Vacunes al dia i gats ben nodrits per augmentar les possibilitats d’èxit.
Finalment la nostra gata es posa en zel. Abans de posar-la amb el mascle hem d’estar segurs que ho està i mirar de posar-la quan estigui una mica a to. Vaja que els dies de més intensitat els passi quan estigui amb el mascle, així evitarem rebutjos, baralles i a més les opcions d’ èxit augmentaran.
Quan veiem que ja és el moment, no està de més tallar tots els pels que rodegen l’aparell reproductor de la gata (com deia un nebodet, el fiu-fiu) amb unes tisores de punta plana o bé amb una màquina elèctrica per tallar el cabell. I sobretot, tallar les ungles de totes les potes, tant del gat com de la gata (existeixen uns estris especials per aquesta tasca, que podreu trobar al veterinari o botiga especialitzada). Així:
• Abans de creuar-los comprovem que la gata està en zel, depilem la zona genital de la femella i pq no del mascle i els tallem les ungles.
La primera trobada. No us espanteu. Encara que la gata estigui cridant allò de “Quiero un hombre y lo quiero ahora!!!” els primers moments poden ser violents. S’han de conèixer, els gats com les persones tenen el seu caràcter, hi ha gats mascles que volen un “aquí te pillo aquí te mato”, d’altres molt dolços que intenten lligar-se a la gata i termes mitjos, així que depenent dels casos les coses poden anar: a)Bé b)Malament
a)Uns quants esbufecs, miols, alguna pota llençada a l’aire o no, són normals, heu d’estar allà presents tant de temps com pugueu per veure que tot vagi bé. Si veieu que les coses no van a més i que es respira tranquil•litat deixeu-los sols, però sempre amb una orella posada. Jo els deixo uns tres dies junts. Si les coses van bé el mascle puja sobre la femella la agafa pel coll amb les dents i consuma l’acte molt ràpidament. Després de la còpula la femella sol cridar fort i pot ser que rebutgi al mascle durant un temps fins que estigui a punt per poder ser muntada de nou. Així estaran els tres dies o fins que la femella ja no estigui receptiva i digui prou. Evidentment si han d’estar dies junts, han de tenir accés a l’aigua, menjar i w.c.
b)Si la gata està permanentment a la defensiva, si no dona en cap moment l’esquena al mascle, si bufa i miola fort, si actua com si hagués perdut el zel completament, les coses no van bé.
Jo m’he hagut de trobar en aquesta situació tres cops. I quan la femella diu NO, vol dir no. Com sempre la femella ha d’estar d’acord amb el mascle i si pensa que aquell no li escau no hi ha res a fer, bé sí, canviar de mascle. He sentit de força casos en que la femella de gat persa ha fet tota una demostració de força, baralles incloses per tal de no acceptar a un mascle en concret. Aquí a casa les baralles van ser espectaculars, la femella que rebutja al mascle i el mascle rebutjat que està ferit en l’orgull i vol sortir-se amb la seva peti qui peti, fan una barreja explosiva. Aquí vindrà bé haver tallat les ungles. No dubteu a separar-los ràpidament si es barallen fort.
Si voleu els podeu separar i ajuntar a l’endemà, però si hi tornen oblideu-vos de la còpula.
Així:
• Si tot va bé. Els deixem uns tres dies. Deixar-los més dies faria que després haguéssim d’estar pendents massa dies de si ens hem passat de comptes o no pel part.
• Si es barallen molt fort i la femella té un posat agressiu permanent oblideu-vos del tema i canvieu de mascle.
de veritat, a quins extrems arribem! depilar el cony de la gata, planejar una copulacio felina..¿ això es el màxim que es podia sentir.
preparar menjars nutritius ... no sé, es massa, i personalment i sense ganes d'ofendre,em sembla ridicul. Compartim la passió pels gats, a casa mai va haver-ni menys de 5. aquest hivern n'he fet creixer 14 a casa.
No estare tan documentada com tu, no tan obsessionada, però a una gata, per prima , asmatica, etc que sigui no li cal res del que has dit per criar gatets sans, esta clar que els domestics estan més sans, però. si una cosa tenen els gats es que són criadors per excelencia, tenen ovulacions per induccions, amb un polvo ben curt en tenen de sobres, de seguida que les inseminen, comencen a ovular minim 5 ovuls..majorment, tot i que a les pimerisses els sobreviuen de 2 a 3 fetus, o de vegades en tenen una cria i prou.
De tota manera, deixant de apreciar més a unes races o d'altres,no se'm passaria mai pel cap fer criar les meves gates expresament, despres de recollir-ne tants de desnutrits i famèlics(participo en una associacio), despres de veure lo dficil que els es, estar un hivern reben menjar cada dia, afecte i calor, a la gran majoria que vaga pels carrers, o esta tancat en refugis com el bestia sense sentiments.crec que un amant dels naimals podria betllar per el benestar de la raça en si, evitant que procrein, com a minim.(tot i que es necessari fer criar almenys una vegada a la gata)
de veritat, practicar la cria de gats de raça, no em sembla malament, però arribar a calcular la diata, els dies, el temps, el numero de fornicacions, depilar els genitals,..es trist,mes val procurar més en la propia vida sexual... o omplir-se per altres bandes... e fa mala sang saber que es cria animals per gust,els gats agrairien una ajuda per part dels que en son teoricament amants.
Una mica dura no Lili?
Si que és cert que lo de depilar em sembla exagerat...però no cal ser tan dur ....prefereixo que la gent es passi de perfeccionista a que tingui els animals totalment abandonats...
Si et posses així perquè és passen de perfeccionistes com et possaràs amb els fills/filles de puta que els abandonen?
Jo tinc claríssim que mentre hi hagi animals a les gosseres o gateres és indecent fer criar.
Perquè cal fer criar les gates 1 cop? Jo en tinc una que no ha criat mai i està estupenda.
Boneees.
Feia molt de temps (anys) que no escribia però Lili m'ha motivat.
Un "amant" dels animals com jo, recull els gossos que es troba i els duu a la gossera, dona menjar als gats de carrer, els esterilitza i vacuna. Està batallant xq l'ajuntament d'on viu compleixi amb la llei i faci una gossera com cal i doni feina a tres dones que son voluntaries d'una protectora a les noves instal.lacions. Te nius artificials a casa seva per ratpenats (hi ha colonia i crien), per falciots i per orenetes cua blanca (8 nius, que ara tornaran a omplir) i ell solet ha plantat 31 arbres autoctons amb les seves manetes a un descampat a prop de casa seva, que van arrasar amb unes obres.
Tot això sembla que no val per res ja que Lili considera que tot i fer això, tenir ben alimentats els gats i fer una cria pautada d'una raça complicada en aquest sentit, és de nazis. De la mateixa manera DEPILAR EL CONY DE LA GATA és una cosa de sentit comú. Com bé sabràs és una raça de cabell llarg i a vegades cometo la aberració de tallar-los els cabells pq estiguin mes fresquets. Sembla que passar una maquina tallapel per la zona pubica del gat i de la gata és una cosa que nomes pot fer el mes gran malparit, i en cap cas una persona amb una mica de seny pot pensar que treient la gran quantitat de pèl que hi poden arribar a tenir pot ajudar a la copula.
LILI:però arribar a calcular la diata, els dies, el temps, el numero de fornicacions, depilar els genitals,..es trist
Si us plau, digues que penses de les parelles d'essers humans que no poden tenir fills i fan tot aixo, et sembla trist? no vull ni imaginar que en penses...
Humilment diria, només diria que has enfocat la teva mala llet per un mon injust cap a una persona equivocada. Soc amant dels animals i de tot el que és viu, estic convençut pq em conec que ni tu em superes en la obsessió, les ganes i l'energia que poso per tenir un mon millor per les besties.
Diria que compartim moltes coses i molts pensaments. Potser estaries en un mal moment i em va tocar el rebre, pero crec que ni que tinguis raó, comentaris com " es trist,mes val procurar més en la propia vida sexual...o omplir-se per altres bandes... e fa mala sang saber que es cria animals per gust,els gats agrairien una ajuda per part dels que en son teoricament amants" es justifiquen.
El que sí que és trist és anar per la vida omplint els demés de mal rotllo, de negativitat.
Potser els demes no valoren el que fas pels animals, jo et felicito i t'animo a seguir endavant.
Tot i que és molt dificil, mira de fer-ho amb bon rotllo i veuras que les coses van molt millor i els que t'envolten per cabrons que siguin tb canviaran.
Ànims i una abraçada.
Per cert
Que hi hagi animals a les gosseres no es dona per persones com jo.
No sóc criador professional i he criat un cop per viure un embaras i el creixement d'una gatada a casa. Les cries es van quedar a casa i no deambulen. Precissament no crio per ningú, xq cap persona passaria el meu examen com a possible bon amo i no els podria deixar endur els animals a casa.
Les energies haurien d'anar cap els politics, cap els ajuntaments. Fer unes lleis realment dures i que es facin complir. Que tot animal estigui identificat i tot amo estigui identificat i fixat. Que es sancioni durament a qui s'ho mereix. Que es faci un bon seguiment de les cases de venda d'animals, en quines condicions tenen les besties, d'on provenen. Que no se sacrifiquin animals a les gosseres, que es donin bones inversions xq els animals hi puguin viure en bones condicions...
En tot cas jo no em penso sentir culpable per tenir un animal d'una raça determinada. Tingui l'animal que tingui el meu amor per ells no te cap diferencia al que pugui sentir cap a un esser huma.